En el context de les cèl·lules solars de perovskita (PSC), millorar el rendiment del dispositiu sovint implica afegir un petit excés de iodur de plom (PbI2) a la solució precursora. Tanmateix, la presència de PbI2 no reaccionat pot provocar una degradació accelerada que compromet l'estabilitat a llarg termini. En un nou estudi de LIMNO en col·laboració amb investigadors del Departament de Tecnologia Nano Fusion de la Universitat Nacional de Pusan, això s'aborda a través de l'enginyeria complexa supramolecular introduintbeta-ciclodextrina (-CD)en una perovskita de triple catió per prevenir eficaçment la cristal·lització de PbI2 residual. Aquest enfocament dóna com a resultat un creixement uniforme dels cristalls i la passivació dels defectes de cations de plom poc coordinats. L'ús de -CD condueix a un PSC amb una eficiència de conversió d'energia (PCE) millorada del 21,36%, superant el control, i una estabilitat millorada davant l'estrès tèrmic agressiu i la humitat elevada (85% HR). Això es recolza en investigacions òptiques i morfològiques, que subratllen el paper de -CD per mantenir la fase de perovskita desitjada. Notablement, en comparació amb el control lliure de -CD, la mostra tractada amb -CD va mostrar canvis de banda mínima de 3 meV després de 1170 hores d'exposició a la humitat. A més, aquest mètode no només passiva el PbI2 sense reaccionar, sinó que també proporciona informació valuosa sobre el paper de -CD a les cèl·lules solars híbrides de perovskita. Es van realitzar proves addicionals amb maltosa com a control no cíclic i confirmen la capacitat superior de -CD per millorar l'estabilitat de la pel·lícula de perovskita en condicions dures. La formació d'un sistema supramolecular entre -CD i perovskita és prometedora com a estratègia per controlar la química del precursor de la perovskita, l'estructura del material i el rendiment i l'estabilitat del dispositiu posteriors.
